Trenkaband - Ana
текст песни

Te’n recordes de l’herba del prat
dels contes cada vespre?
De la casa de fusta i del pont
un dibuix dintre teu.
Tu miraves enllà cap enlloc
darrere les muntanyes
entre olor de cafè i de pastís
i l’àvia en un racó.

I ara sovint, quan es fa fosc
i el sol ens deixa un altre cop
tinc por que tu marxis amb ell
sense dir res.
Potser demà ell tornarà
o qui sap si t’oblidarà
marxarà lluny
on diuen que no hi ha demà.

Ana…

Te’n recordes dels vius i dels morts
a l’ombra d’una espelma?
Un diari damunt del teu llit
on hi havia el seu nom.
No vas sentir mai més els teus dits
arrapats a la boira
un poema damunt l’horitzó
que mai vas acabar.

Et vaig trobar lluny del camí
aquella tarda de cel gris
la incompetència de l’amor
sota la pell
i no vas voler créixer més
vas aturar-te d’un cop sec
uns ulls de vidre
i una lluna que se’n va.

Ana…

Te’n recordes
quan ja no hi vam ser...
Dels contes cada vespre?
D’una guerra on un home tot sol
va apagar l’univers